Tazz, tazzìn e mataràzz
so l tre cummar d'a chiazz
ca quann s' ancondrn sott' a u palazz
portn nzijn fav, fogghij e figghjiazz.
Stè tazz ca s' vest com a nna reggin,
tazzin ca s' a cred na maestrìn
e tutt' e ddoji tenen a vocca chijn
quann dìcene ca mataràzz
no jè tand doce e fijn.
Tazz s'ha nzurat cu nn a capa fresc,
u' marìt d' tazzìn jè nu vattalapesc,
ma c vidìt u zit d mataràzz
par ca s'ha spusát a nu tedesc.
Tènene ddo figghji p' ciascedùn
no vuardn nfacc a nisciùn
e c s mett mmijnz quacchedùn
mènen ficozz a securdùn.
Tazz s' presce nnanz a nnu babbà,
tazzìn non g mang p no 'ngrassà,
ma sol un jè a sanda verità :
sùl a mataràzz piac cucinà.
Però s'aiutn l'una cu l'otr
Piccè ammà discere!!!
Quann stonn nzijem tutt' e tre,
s'ha da fa sol fijnd
ca jè tutt comm addicèn lor.
E c tu nu vuè finisc malamènd,
pigghji a braccett tazz, tazzìn e mataràzz
e pinz sulamènd:
lor sì ca d' sta vit honn capìt l'andàzz.